martes, 29 de noviembre de 2011

Fitxa

FITXA DIDÀCTICA: Programació de l’activitat.

Nom: 10 països, 10 drets!

Edat: 6 anys

Objectiu:

-          Fomentar els 10 drets dels infants.
-          Participació en l’activitat
-          Diferencia cadascun dels drets

Organització de l’activitat:

Començarem contant el conte dels 10 països 10 drets, mentre una educadora conta el conte, l’altra anirà passant un Power point mentre les altres educadores utilitzen unes titelles fetes a mà , per a entretindre a l’infant..
Per acabar els farem il·lustrar fent un dibuix el que han pensat i han entès sobre aquest conte i per últim portarem a terme una roda de preguntes. 

Material: colors, cartolines de colors, tisores, paper de forrar, celo.

Temps: 30 minuts màxim.


Annex:  Fitxa descriptiva i de construcció del material o joc.

a)      Característiques: Material, seguretat: Material de reciclatge, fàcil de manipular, amb colors vius que estimulen el sentit de la vista, també el conte estimula el sentit de l’oïda

b)      Tipus de conte: Literatura infantil.

c)      Explicació de les passes realitzades per a construir el material de joc. Afegiu dibuixos per a il·lustrar-ho.

·         Primer vam escriure el conte, seguidament vam seleccionar els personatges més importants per a fer un dibuix d’ells, els vam dibuixar al paper i els vam pintar; els vam plastificar i retallar. Per últim fam fer un Power point amb imatges relacionades amb el conte per poder fer-lo més lúdic.

domingo, 27 de noviembre de 2011

Conte

Capítol ( I-II)
                              EL PAIS D’IRÀS I NO TORNARÀS

Hi havia una vegada un bestia molt bestiola anomenada  Cucafera i  estava avorrida tot el dia badallant  i no sabia ben be que fer, menjar, beure, mirar les mosques, buf quin avorriment.....
Per aquell indret va anar Xacó lo seu amic follet i li va dir?
-                     Ei!!!! Cucafera que fas amb aquesta cara de fastigs?
-                     Pos m’avorreixo molt i no se que fer, he jugat, he cantat, m´he raspallat totes les dents, buf!!!! – va fer Cucafera
-                     Pos saps què? Moixina i jo anem a fer un viatge, vols venir amb nosaltres? Va preguntar-li Xacó
-                     La Cucafera entusiasmada li va contestar: Uf!!! Sí, si, quina ilu me fa, vaig a preparar la motxilla i passo a buscar-vos
Al dia següent la Cucafera va passar a buscar a Xacó i a Moixina, aquest van pujar al llom de la Cucafera i va començar l’aventura.
En primer lloc van arribar al País de la DIFERÈNCIA, quan van entrar els va sobtar que a les portes del país només hi havia gent de color: tots eren nens i nenes negres. De sobte,en passar un pont tots els habitants eren de color groc,Xacó es va parar a preguntar on podia trobar una fonteta per a beure aigua,els nens i nenes amb cara d’interrogant no li van contestar,van mirar al terra i van fugir d’ell. Xacó es va quedar una mica preocupat. Van passar un carreró molt estretet i es van trobar que tots els nens i nenes eren blancs,Xacó va tornar a preguntar a una nena on hi havia una font per beure,la nena li va contestar que al fons a la dreta hi havia una font amb aigua fresca i boníssima,la cucafera, que era una batxillera,li va preguntar a la nena:
-Com és que les nenes i els nens del costat de color groc no ens han contestat?
I la nena li va contestar:
-Perquè els nostres pares diuen que no hem de parlar amb nenes i nens de diferent color al nostre,diuen que són raros.
La Cucafera va fer anar a tots els xiquets i xiquetes al riu i quan estaven allí els va fer observar que hi havient peixos blaus, vers, rojos, grans petits, prims, grassonets, però que convivien i gràcies això al riu hi podien haver molts peixos i fer-lo més bonic.
Els nens i nenes ho van entendre molt bé i van escapar la lliçó per tot el poble, així tots i totes es van parlar, això sí al marxar una mare agraïda els hi va regalar una pintura d’un peix de colors per recordar aquella història
Capítol ( III )
EL PAIS SENSE NOM

Van viatjar tota l’estona amb una cuca de llum que els avia regalat una nena del país de la llibertat.
Van arribar a un país que no tenia nom, els nens i nenes s’anomenaven : un, dos, tres, ....25......35......
_quina cosa mes lletja, va dir Xaco.
Aquests i nens i nenes havien arribat de totes parts però no tenien ni nació ni nom, els gerrers del país sense nom els havien envaït i tret el nom i el país d’on eren.
Xaco va pensar que això no podia ser, va dividir als nens i nenes en tres grups, i entre la Cucafera, Canasta i ell mateix van anar posant noms als xiquets i xiquetes, es van passar dia i nit .
Una nit de lluna plena els guerrers sense nom es van adonar que els nens i nenes s’estaven cridant per un nom i el Jueval va fer un crit de guerra “a la invasió !!!”
Ay, xiquets, encara corre ara perquè la Cucafera es va omplir els pulmons i va amollar una flama de foc, que els guerrers es van “cagar als calçons..!!.”.
En agraïment, un pascualet els va regalar un estel molt brillant per a que el recordessin sempre.










Capítol ( IV )
EL PAIS DEL NO RES
Tots tres amics es van endinsar al bosc i van arribar a un país fosc, sec.... per no haver, no hi havia ni cases! Els nens i les nenes no tenien menjar i estaven secs com a pals, patien molt de fred de tanta febre que tenien. Aquells infants estaven realment famolencs i malalts. Canasta que tenia un cor més gran que un elefant els ho va preguntar que que els hi passava. Els infant li van contestar que uns monstres arribats del molt lluny,  se’ls i havien endut les cases, el menjar, les medicines i el sol i que des de llavors, patien molta molta gana, malalties i no tenien cases per guarir-se. Els tres amics es van arromangar i els hi van construir cabanes amb tronc i rames, de les herbes en van fer medicaments hi els hi van ensenyar a pescar i a plantar llavoretes, així com a triar fruits del bosc. Van tardar mesos però van posar el país sà, content i guapo. El dia que van marxar la Carme els hi va donar una flor del primer fruit com a signe d’agraïment .



Capítol ( V-VI )
EL PAIS DEL NO T’ESTIMO
Van arribar a un país ven normal, amb gent normal, nens i nenes normals i els tres amics respiraven a l’ombra d’una fonteta d’aigua
_uf!!! Quin descans - va dir la Cucafera – em pensava que la normalitat ja no existia... però.... no va durar molt en veure un nen de cap baix i trist, el seu pare li pegava constantment i la seva mare no li feia cas, els nens i nenes del voltant se li reien.
Quan el nen es va quedar sol li van preguntar que li passava i els hi va explicar que la seva família no l’estimaven i que tot el poble se l’hi en burlava.
-Això no pot ser!- Va dir Xaco  molt i molt enfadat, llavors va cantar una cançó amb el nen, li va rentar la cara i el va pentinar, va cridar a tot el poble con si fossin una companya de teatre com les que van de poble en poble, va preparar un llençol i xa-xa-xan!!! – avui aquí per primera vegada el cantant dels ocellets – El nen va sortir a cantar tímidament....


CAPÍTOL VII
EL PAIS DELS RICS
Moixina i xacó mig adormits al llom de la Cucafera van arribar a un País on les cases eren ben boniques i la gent lluïa les seves millors gales. Però en aquell país hi havia una raresa     els nens i nenes anaven a escola tots junts com es normal, uns duien motxilla i els altres no, els nens i nenes que duien motxilla entravem a l’escola i els que no es quedaven fora amb ulls tristos.  Moixina va anar avançant i va cridar als seus companys de viatge per observar la vida quotidiana d’aquell país, quina va ser la seva sorpresa en veure que hi havia gent molt elegant, amb vestits que feien goig i cotxes mai vistos i gent que anava en la més mísera pobresa. A l’atansar-se un senyor molt amable els va explicar que només els rics podien pagar-se l’escola i poder treballar del que els hi agradava m’entres els pobres havien de fer el que puguesen.
La cucafera va dir – Això no pot ser!!!!! Tots els nens i nenes han de poder estudiar i jugar!!!!!-
Van anar a la porta de l’escola i es van posar a ensenyar, Cucafera ensenyava història i geografia, pos havia voltat molt de món i en sabia, Moixina música i matemàtiques i Xacó anglès i català, els nens i les nenes estaven més que contents, estaven recontents i quan els mestres se’n van adornar que aquells nens i nenes eren tant o més intel·ligents que els que entraven a escola, van fer-los entrar a tots i a totes i des d’aquell dia cap nen, cap nena es va quedar sense estudis fos ric o fos pobre.
Ah..... i una nena molt guapeta els va donar en senyal d’agraïment un mocadoret molt bonic que feia una olor a roses, buf....!!! els amics van emprendre camí.




CAPÍTOLVIII i IX
EL PAIS DEL PERILL
 Quan anaven pel camí de tornada a casa, van trobar l’àliga i el bou que veien a buscar als amics demanant-los-hi auxili, pos havien uns nens i nenes abandonats treballant  com la gent gran i s’havia fet un foc molt gros al lloc on treballàvem, la gent havia fugit i havien abandonat als nens en situació de perill.
Els aventures van anar molt apresa i van salvar als nens del foc així com es van plantar davant dels adults covards i els van dir: - què no sabeu que en cas de perill primer s’ha de salvar als nens i nenes!!!!- va fer Moixina, molt enfadada-
La Cucafera els va explicar que els nens i nenes no podien treballar i que el que havien de fer és protegir-los i deixar-los jugar i anar a escola. Els grans penedits van dir que ja no ho farien més i que tendrien cura dels xiquets i xiquetes.
Un pare amb les llàgrimes als ulls els va donar una forta abraçada, que la Cucafera, Moixina i Xacó es van endur posada.

CAPÍTOL X
Els amics viatges van arribar a casa, la Cucafera lo primer que va fer es deixar la motxilla i posar-se los peus en aigua calenteta i sal, uf...!!! què bé que estava, Moixina i Xacó van anar treien les coses que a cada país els havien regalat.
El quadret del peixet de colors, l’estel brillant que els il·luminaria sempre, la flor del país del no res, l’abraçada que encara estava calenteta ho van embolicar tot amb el mocador que els hi havia regalat la nena del país dels rics i.... quin va ser el seu sobte quan d’aquell fardellet de regals va sortir una cançó meravellosa que encara canten ara tots els nens i nenes de tots els països

Si ens deixesim de romanços
I ens estimesem com cal
El món podria ser un paradís ideal,
El món podria ser un paradís, tant llis
El món podria ser un paradís.

Si cada xiquet pogués tindre un bressol,
Si a cada casa podés sortir el sol.
Tots estiriem més que contents, recontents
Tots estiriem més que contents, recontents
Tots estiriem més que contents

Si ens deixesim de romanços
I ens estimesem com cal
El món podria ser un paradís ideal,
El món podria ser un paradís, tant llis
El món podria ser un paradís.